6u532b

Un cop més cal aplaudir la valentia d'aquests dos directors (Moorhed & Benson) a l'hora d'abordar una història força original amb poquíssims mitjans i fer-ho de manera sorprenentment solvent i lluida. I més en un gènere força exigent com és el fantàstic.

Tenir un dels oficis més avorrits del món i tot i així, molar molt.

No és tan rodona com la primera però mantè molt el to i es deixa veure pel carisma de la parella de germans (sobretot en Bernthal que és un puto geni). a bé i entreté. Trobo que en Ben Affleck sempre hauria de fer d'autista. Ho clava.

De la pandèmia en sortirem millors.

Aquests dos directors tenen la capacitat de fer pelis més que solvents amb un presupost ajustat i aquí ho tornen a demostrar. Un film senzill, amb un bon guió i una bona interpretació d'Anthony Mackie. Sembla poc però no és tant fàcil.

Sense ser rodona del tot, aconsegueix tenir-te atrapat en la història i ofereix dos o tres ensurts dels bons.

Excel·lent film d'acció barrejat amb petites píndoles de terror. Un trio de mercenaris que fuig es refugia en el delta del Saloum on es trobarà una cosa pitjor que la policia que els persegueix. Excusa perfecta per mostrar-nos un cinema generalment desconegut com és l'africà i aprofitar molt bé els seus mites i llegendes per construïr una sòlida i entretinguda pel·lícula. Gran descobriment.

Una posada en escena i un disseny de producció espectaculars. No entenc els qui diuen això d'un remake de "From dusk 'till down" més enllà dels vampirs i de ser un local de carretera. Res a veure ni la història ni els personatges. Gran homenatge a la música i a la nit que ens converteixen en pecadors però també en persones lliures. M'ha agradat molt, inclús encara que tingui alguns moments d'excessos.

La por a la mort. La por a deixar enrera els qui t'han estimat i has estimat. La por de no haver aconseguit allò que t'havies proposat fer a la vida (però que potser si que ho has aconseguit). Tot això explicat a través d'un loop infinit i viatges en el temps. Llàstima que li sobri mitja horeta ben bona.

PER QUÈ POCTLLES EN MARK WAHLBERG FA VEURE QUE ÉS CALB?!?!!??

Fins que es faci de dia o fins que et moris (d'avorriment).

Mira Guy, ens agrades molt quan fas aquestes pelis. No facis res més que aquestes pelis, Guy.

Aquí ja va voler fer "Snatch", a que no tenia ni el presupost ni tots els actors ni (encara) el guió. Però quina brutalitat ja en el debut, sats.

És tan absolutament perfecta que no m'estranya que en Guy Ritchie hagi volgut repetir la formula fins a l'extenuació (sovint amb resultats irregulars). Fockin' masterpiece.

Abandoneu tota esperança.

Quan s'acaba Andor cal tornar-la a veure per tornar a certificar que continua sent una refotuda meravella.

La premisa de la peli és brutal: en una reunió de vells amics que es troben per celebrar el casament d'un d'ells, un convidat arriba amb una màquina sorprenent que els predisposa a un joc tant excitant com perillós. A partir d'aquí els antics conflictes o tensions sexuals vàries entre els membres del grup desencadenen el caos. Com sempre a amb aquest tipus de films, el guió té més trampes que el Coiot perseguint el Correcamins, però aquí hem vingut a jugar, la peli està força ben rodada (per ser el debut del director, promet molt) i el ritme vertiginós t'acaba atrapant. I la veritat, molaria força provar la màquina algun dia...

Esplèndida. Un dolorós i punyent retrat de la societat de castes índia, de la situació de la dona i sobretot de la corrupció policial.
"En aquest món hi ha dues classes de persones intocables:
Les que ningú vol tocar i les que ningú pot tocar".

Té la qualitat cinematogràfica justa per ser un telefilm d'Antena 3 de diumenge a la tarda i no cagar-se a sobre. Tot el tema de glorificar el servei dels soldats ianquis que van a alliberar països d'una tirania sempre m'acaba fent molta mandra i una mica de fàstic. D'aquesta només li compro el petit gir final i que hi surten dos monstres del cinema com són en Morgan Freeman i l'Ed Harris.
*Ho tornarem a repetir ianquis flipats, si no voleu que se us morin els soldats, deixeu d'enviar-los a fer el Rambo pels puestos en nom de la "llibertat".

Podria ser que la sisena part d'una saga fos la millor? Podria ser, no. És.

Pel·lícula senzilla, sense gaires pretensions però que compleix amb solvència. Ells dos estan esplèndids.

Pel·lícula modesta de poc pressupost però que li treu el suc molt bé al que té. És cert que perd pistonada en el tram final quan desapareix l'efecte sorpresa, però manté el to amb molta dignitat.

Molt millor que la quarta (no era tant difícil) tot i que els actors i actrius semblin els mateixos XD

Peli que no enganya gens, hi ha serps a dins d'un avió.

La pitjor amb moltíssima diferència.

A aquestes alçades de la saga l'únic que et pot sorprendre és l'espectacularitat de les morts. I en aquesta entrega en trobem algunes de molt bones:la de les noies i el bronzejador sobretot. I poc més la veritat. De l'argument ni en parlem ja per que no té cap sentit.

Com tota seqüela té els seus punts dèbils i les repeticions respecte de la primera, però només per l'escena inical de l'accident ja paga la pena veure-la.

Aprofitant que hi ha una nova entrega he fet un revisionat de la saga i la veritat és que ha envellit prou bé. És cert que el cinema de terror ha canviat molt en els últims anys però 'Final Destination' va suposar una mirada nova i un xic diferent que ha influit a les pelis més recents del gènere.

A favorT de reinterpretar sempre els contes clàssics de manera bèstia. Compte si sou aprensius per que hi ha escenes absolutament antològiques. Per contraposar hi ha penis erectes en primeríssim plà, cosa no gaire habitual en una pel·lícula no pornogràfica. Dan y quitan.

Visca la Sèrie B ben parida i visca sempre en Josh Harnett!

Alguns la consideren el primer slaher de la història (un xic abans que 'Halloween') i no seré jo qui ho negui ja que compleix gairebé tots els requisits per ser-ho i ho fa amb solvència. També queda clar que potser li van posar Black Christmas per no dir-li La Misoginia Mata. O algo.

Tot i ser pura propaganda bèlica ianqui, molt bé la peli retratant la cruesa de la guerra sense filtres ni matisos. Ara, ianquis flipats que sous uns flipats, sabeu què va bé per no morir o quedar mutilat en una guerra? Exacte, no anar a altres països a fer el Rambo.

L'argument és absolutament inversemblant però tot i així si entres a la peli vas tirant més que res per inèrcia. Ara, el final és de "jusgat de guàrdia" que diria aquell.

Normalment les pelis amb històries o capítols se'm fan un xic pesades. Sobretot quan hi ha alguns millors que altres. Però quan les històries comencen a lligar unes amb les altres a través dels personatges (com a en aquesta peli) la cosa comença a rodar perfectament. Tampoc és que inventin res i les influències o homenatges són evidents. Ara, estem parlant d'un parell de directors que han mamat cinema a sac. I és nota i s'agraeix. I a sobre t'ho es pipa!
*Atenció amb els cameos que n'hi ha un munt i alguns són antològics!!!

Gareth Evans mai podrà superar o igualar 'The Raid'. Ara, a casa ens ho em teta mentre ho intenta. Peli per no pensar ni un mica, només per disfrutar de les escenes de lluita. No cal que li busquem tres peus al gat.

És esplèndida i no ha perdut ni un gram de validesa amb els anys. Visca en Gene Hackman per sempre!

El futur pinta fatal i aquesta peli ens ho vol confirmar. L'humanitat ha abandonat la Terra, on el canvi climàtic l'ha fet inhabitable, i ha fugit a un Nou Món (que mai no sabrem on para exactament). I aquest Nou Món les parelles que volen tenir un fill han de ar un exhaustiu exàmen de selecció per ser escollits com a pares. I dir exhaustiu és quedar-se curt. I aquesta és la gràcia de la peli ja que durant set dies hauran de conviure amb una assistent (esplendidament encarnada per la Vikander) que els posarà a prova constanment duent a la parella fins a límits psicològics inables. La peli és mou a la perfecció en aquest segon acte i ho fa, sobretot, gràcies al magnífic duel interpretatiu que es marquen l'Elizabeth Olsen i l'Alicia Vikander. Llàstima d'un tercer acte allargat massa i un final excessivament convencional. Tot i això notable debut com a directora d'una desconeguda Fleur Fortuné.

Em flipen molt aquestes pelis amb un pressupost tant baix però amb unes idees clares i sòlides. Moorhead i Benson ho porten fent des del principi i cada cop que veig alguna cosa seva estic més convençut que aquest és el seu habitat natural i que potser, només potser, amb més diners i mitjans la cosa no funcionaria igual.

Oh és ca la Sanitat Pública és un desastre.

No ha perdut gens amb els anys. La Bigelow ja començava a demostrar com de gran seria la seu carrera com a directora. I també com va "inspirar" en moltes coses a en Cameron. Sobretot si veus l'escena del camió i en Paxton pujant al damunt és impossible no pensar en 'Terminator 2'.

Com 'As Bestas' però amb més sang, a Irlanda i sense cap gavatx.

És una pel·lícula que es va coent a foc lent (a la mateixa velocitat que van els vells del geriàtric) però que sap exactament on et vol portar. I ho fa, evidentment, gràcies al magistral duel interpretatiu que es marquen en Lithgow i en Rush. La violència i perversitat del personatge d'en Lithgow i la fragilitat del que encarna en Rush va creixent mentre veiem la decadència dels cossos i de les ments dels qui els envolten que no són més que putxinel·lis com el que porta a la mà en Lithgow per demostrar qui mana en realitat a la residència. Tremenda i a estones desassossegant. Òjut amb aquest nou director que ens promet grans coses en el futur.

La història l'hem vist mil cops: lloc tancat (un avió en aquest cas), assassins per tot arreu i heroi que ha de complir una missió per a redimir-se dels seus pecats. Ara, en Josh Hartnett té un puto carisma que fa que la peli creixi en interès. Bones coreografies de lluites, acudits en dosi adecuada i una mica de gore en el tram final et garanteixen una hora i mitja de diversió sense parar. Ningú la recordarà en uns anys però tampoc li demanarem això a aquest tipus de pelis, no? NO?

Una bona reflexió sobre l'estupidesa dels temps que ens han tocat viure, sobre l'absurditat i la fragilitat de l'existència humana i sobre els liders mundials que ens governen en consonància. Bona direcció i bon guió però sincerament Bong Joon Ho, li sobra una mitja horeta ben bona. Ah, i en Pattison torna a demostrar que és un excel·lent actor.

Que lluny queda 'Train to Busan', tot i que tampoc l'ajuda gens un guió agafat amb pinces i una peli que s'acaba allargant massa.

Sense ser cap meravella sap mantenir el to i la tensió. Soderbergh s'ha especialitzat a fer pelis de 90 minuts sense gaires floritures però efectives. I s'agraeix molt. Ah, i un bon guió d'en David Koepp per acabar de lligar-ho tot!

Fugiu ben lluny de Holland, Michigan. I de la peli també, sobretot de la peli.

Quan la vida no et dóna llimones, és complicat fer llimonada.

"Les armes no maten, maten les persones". XD
Mira, m'ho he at teta amichs.

De les coses més bèsties que he vist darrerament (i n'he vist unes quantes, eh!).
Sé que hi ha gent totalment en contra de la peli pel tema de banalitzar la pandèmia de la COVID i culpar a la gent de tot el que va ar. I també per la violència sexual gratuita (per mi no ho és de gratuita) que hi ha al film. Si sou d'estomac delicat o heu sopat abans de veure-la, jo no us la recomano.